El taller de nines

Aquest llibre me'l va enviar l'editorial Amsterdam, que sovint ho fa, sense que jo l'hagués demanat. Amb el confinament actual l'he pogut llegir, en les seves gairebé quatre-centes pàgines, i en algun moment he pensat que realment me l'havien prescrit.

Perquè hi ha almenys dos elements amb els que es dirigiria a mi, com a vegades, de manera màgica, et projectes en un llibre, en un passatge, en un vers. En primer lloc, l'Iris, la protagonista, que treballa en una feina monòtona i esclava, vol aconseguir de ser pintora. Qui escriu això també somnia de ser artista i només artista algun dia.

En segon lloc, Silas, l'home pertorbat, que ningú volia d'amic en la infantesa, també s'assembla una mica a qui escriu això, però abans, no ara, per sort, que soc força més sociable. En aquest sentit, aquest llibre m'ha sorprès i pertorbat a mi, que és el que deia Oscar Wilde que ha de fer un llibre.

Un llibre que és una mescla de realisme i idealisme, que trobo que està molt bé, però que al capdavall les dues històries en paral·lel són novel·la, art, difícilment passarien en la vida. Perquè aquest príncep blau que ve a ser el pintor Louis Frost per a l'Iris, crec que és el que "voldríem que fos així", que la nostra vida fos igual que el que aquesta història ens explica. Que és el que ens passa amb els clàssics de la literatura. El que sí és molt semblant a la realitat és que aquest pintor formi part dels pre-rafaelistes anglesos de la meitat del segle XIX. I que  Louis no es vulgui casar també és un element de realisme malgrat tota la resta, tan agradable.

I el personatge que és el que s'anomena vulgarment un "psicòpata" (tot i que qualsevol mental gens agressiu n'és, etimològicament, de psicòpata), no sé si el trobaríem en la realitat tal com se'ns mostra. Aquest personatge és un taxidermista, que disseca animals, i sembla que per a ell l'Iris és un "espècimen"(182) més, que la vol tenir encara que sigui morta. Potser això sí que pot passar, perquè recordo la meva àvia que la perseguia un home que la volia "viva o morta", i que per sort va morir abans de poder-ho fer.

Aquest contrast entre el que és agradable i el que és dur sembla que un element de la història el simbolitzi, que és el quadre on l'Iris surt després d'haver posat per a Louis. El quadre, l'art, la bellesa en contrast en la sòrdida realitat que l'envolta, tot i que els pre-rafaelites se situaven en contra de la idealització de l'art posterior a Rafael. La vida, una roca de duresa envoltada de vels de felicitat, que deia una professora a la carrera. Aquest llibre no nés gens d'espès, és tot ell un vel de joia de llegir.

MACNEAL, Elizabeth El taller de nines. Barcelona: Ara llibres, 2019