Per algú a qui li agrada de fixar-se en la coberta d'un llibre, quan no és "correcta, bonica, adequada", sinó "bona, bella i veritable", que diria E. M. Forster, la d'aquesta novel·la respondrà a les seves necessitats inexpressades. Perquè l'hi fa justícia, sense ser directa, sinó molt suggeridora, feta de caramboles.
Ja que d'aquesta història, que és de les que no accepten cap spoiler, sí que se'n poden explicar algunes coses que es reflecteixen, que se simbolitzen en la il·lustració d'aquest títol tan ben trobat, tan llaminer. Una nena rossa i una noia morena, força més gran. Com cadascuna de les filles de les dues protagonistes de la història, que mantenen una relació misteriosa. Com les dues rodes d'una bicicleta. Dues rodes que parlarien també de "la segona vida" de la periodista que ha pres la professió de l'escriptora d'aquest llibre, que no sabem fins a quin punt pren la inspiració de la seva vida real. Per exemple quan fuma i beu.
Perquè la història comença amb l'encàrrec que li fa a la Ginebra el seu nou cap, que ha fet fora bona part de la plantilla, i al qual ella no sap dir que no per no perdre-ho tot. Un encàrrec per a un tipus de periodisme que s'assembla més al que surt a Tele 5 que no d'altra cosa. El seu penediment la farà viatjar per conèixer de prop la història autèntica, a una part dels EEUU que recorda en més d'una ocasió el poble que surt a Els ponts de Madison County, fet de puritanisme i xafarderia. Que contrasten amb la innocència tant com la culpabilitat de la noia que coneixerà la Ginebra. Això de no adonar-se que algú ja té parella abans d'enamorar-se'n és una cosa que pot passar. Perquè tots som fets d'ambivalència en aquesta vida, i perdonar és comprendre, comprendre és perdonar.
Aquest llibre també ha estat criticat per ser obra d'una escriptora mediàtica. Però, a banda del fet que ella és famosa, aquesta obra és excel·lent. El que passa és que hi ha molts autors excel·lents com ella que no tindran mai el seu èxit, ni els donaran el Premi Ramon Llull. Sigui com sigui, val la pena de llegir-la. Té personalitat pròpia.
MARQUÈS I PUJOLAR, Agnès La segona vida de Ginebra Vern. Barcelona: Columna Edicions, 2026
