Aquest
llibre m’ha arribat d'entrada pel seu títol, després d’haver-lo fullejat mentre treballava
a la meva biblioteca. En primer lloc perquè parla d’una biblioteca, on jo
treballo, en segon lloc perquè reflexiona sobre els nous començaments, en tots
els sentits, i, per últim, perquè és la construcció d’una novel·la genial a
partir d’una idea genial. Que és la d’una bibliotecària que endevina amb poques
indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que
ells se’n fan la seva pròpia idea.
En aquest
llibre s’aprenen moltíssimes coses, i també et pots projectar amb la teva
experiència en les histories, que en són cinc en total. Que es tracta d'una novel·la
perquè les històries es troben relacionades, connectant els diferents personatges
que han entrat en contacte amb la mateixa bibliotecària. Tot lliga al final. És
una mica com la novel·la Una habitació
amb bona vista, d’E.M. Forster, parla tant dels anhels que tenim tots a la
vida, com del que ja hem conegut i forma part de nosaltres per sempre. És com
els versos de Martí i Pol, “Tan sense
esforç, venim de la claror i anem a la claror”.
Sobre la
primera història, la d’una dependenta d’una botiga de roba, me n’ha arribat
molt la reflexió a la qual arriba la protagonista, que ser dependenta no és una
feina menor, i que és bo de cooperar amb els companys, com aprèn en el llibre
per a nens que li han prescrit, el que sol passar amb els llibres per a nens.
També aquest capítol, tot i ser bo, no és tan bo com el del mig del llibre, que
és el que més m’ha arribat, però no és gens menor. Si continueu amb la lectura
arribats fins aquí, segur que no deixareu aquest llibre.
Sobre la
segona història, la del personatge que és comptable en una empresa de mobles.
La seva descoberta de la possibilitat d’una carrera paral·lela, encara que
sigui sacrificat, s’assembla molt als que són artistes i treballen alhora, una
situació que es produeix molt. Que em recorda Wuthering heights d’Emily Bronte, en la idea de la pedra sota el
terra i les fulles dels arbres a la superfície, que es complementen. L’ofici a
sota, la vocació a dalt.
La tercera història,
la de l’ex-editora d’una revista que és rellevada de la seva feina per haver
estat mare, i l’angoixa que això li produeix juntament amb les dificultats
que té per tenir cura de la seva filla. El que es reflecteix en el passatge clau que parla
sobre el fet que sempre volem el que no tenim.
La quarta
història, la d’un aturat i el seu amic, un escriptor sense èxit. Que se n’acaben
sortint, com passa sempre en un llibre optimista com aquest. Relacionant-ho
amb un llibre sobre Darwin i la seva teoria de l’evolució. Un aturat que se’n va adormir a la matinada i es
lleva passat migdia, com ja sol passar en els que no tenen cap raó per
llevar-se d’hora.
I per últim,
la història d’un home acabat de jubilar-se, que passa a conviure més temps amb
la parella, i això el posa en perill que la dona li demani el divorci. La “belleza
y la crueldad del mar” (284) que fan pensar que jubilar-se és un motiu d’alegria
(com indica la paraula “júbil”) tant com de tristesa, les coses són així d’ambivalents.
Encara que
sembli que faig molt d’spoiler,
aquest llibre no gaire llarg és ple de racons que serien com un bon centre d’interès
en una biblioteca, no té pèrdua, i és per rellegir-lo, com passa amb tots els
bons llibres. Ara per ara només hi és en castellà, un idioma en el que mai
llegeixo res, aquesta seria l’excepció que sempre confirma la regla.
Aoyama, Nichiko La biblioteca de los nuevos comienzos. Barcelona: Planeta 2023
