divendres, 27 de juny del 2014

Climent





El nom del protagonista d’aquesta novel·la, Climent, seria un bon joc de paraules, ja que és una obra on no hi passa pràcticament res, molt intel·lectual i reflexiva, molt “mental”. Tot i això, que no hi hagi argument, es llegeix molt bé, en uns capítols molt curts que a vegades són prosa poètica.

Climent és un escriptor en crisi creativa, darrere una novel·la que no li surt, que se’n va a Roma per morir-hi. Un cop mort, els seus amics proven de recopilar els seus darrers escrits per fer-ne una exposició, amb els seus intents d’escriure sobre la mort, més que res. Tota l’obra fa voltes sobre això, ara parlant Climent, ara parlant els amics. Climent estava obsessionat amb els pintors que retraten la seva estimada en l’agonia. El tema de la mort com a propulsora de l’art, com aquella paret que fa que ens esforcem. “Només es pot escriure si penses que allò que escrius és imprescindible. I no solament imprescindible, sinó necessari” (38), això diu el protagonista en un curs d’escriptura que, malgrat tot, fa.

Hi hauria una intertextualitat en aquest fragment: “Et vaig dir que em podria enamorar de les teves vèrtebres i et vas enfadar” (127). Vinyoli deia “T’adoro fins l’esquelet”, dins El bany. L'esquelet faria referència a l'abstracció, i per tant, a l'amor més enllà del cos. No s'hauria d'enfadar, doncs, aquest personatge femení.

Hi ha un moment que compara la pintura de la dona de Monet en l’agonia amb les nimfees del mateix pintor. Perquè “Abans l’art que  el sentiment. O que el dolor” (149). L’art superficial de les nimfees per sobre de la  profunditat de  la vida. És una afirmació pròpia de l'artista que s'ho creu.

Els nombrosos capítols d’aquesta obra van acompanyats d’algunes imatges fotogràfiques, és una característica curiosa. A la coberta hi surt una figura que se’n va, la del protagonista absent, però present alhora. Una narració molt atractiva, d’un escriptor que no té pas cap crisi creativa, tot i que sembla inspirar-se en experiències d’aquest tipus.

FONALLERAS, Josep M. Climent Badalona: Ara llibres, 2013

2 comentaris:

  1. escrivim per sobreviure; per sobreviure una miqueta més, però no tant com Vinyoli

    ResponElimina
  2. Jordi,
    tots hem de poder ser com Vinyoli un moment o altre.

    ResponElimina

El vostre eco