Cendres del passat. Una cruïlla de camins de Cerdanya a Sants

Un títol que semblaria el d'un llibre de poemes, i que de fet és el d'una novel·la literàriament molt rica. A més de lingüísticament, amb moltes paraules pròpies de la Cerdanya (recollides al final), i històricament, amb tota classe de detalls que fan la narració molt versemblant.

Com es diu a les primeres planes, "ciutat i muntanya són oli i aigua" (12). Però no tan sols és Cerdanya i Sants el que es contraposa en aquest llibre. Els dos protagonistes, un, el Jacques provinent de la Catalunya (Cerdanya) del Nord, i la Clara, cerdana emigrada a Sants com ell, són molt diferents. Ella és una religiosa, puritana, reprimida per la formació que rep en quedar-se sense família de petita. Ell, un pagesot ateu i simpàtic que es dedica a passar perillosament la frontera en l'època franquista i fins i tot postfranquista. Els dos personatges acabaran sent parella, per allò del trencament que diu Alberoni, que genera l'enamorament. Que tornaran a residir a la Cerdanya amb el temps, tot i que "Ara el Jacques es trobava en una cruïlla, no era ni pagès ni obrer" (139). Hi ha un passat amagat que els concerneix a tots dos que la novel·la farà sorgir a la superfície, tot i que ells no el coneixeran.

L'originalitat d'aquesta història, que entremescla la comarca "pija" de la Cerdanya i el barri proletari i "hippie" de Sants, és innegable. Els capítols que van endavant i endarrere, de manera semblant a com ho fa Cabré, són molt ben escrits, tant com la intriga semblant a la d'un Simenon. La casualitat fa que jo estigui escrivint aquesta ressenya a la Cerdanya, amb la vista de les muntanyes que entra per la finestra, com la bona literatura impregna aquest llibre.

CASAS, Rafel Cendres del passat. Barcelona, 2014