Si Beethoven pogués escoltar-me

Qui escriu això no és la persona més escaient per fer un elogi d’aquest llibre. Ni adora la música, ni serveix per a ella. Tampoc havia vist mai cap programa a la televisió de Òpera amb texans (cosa que ja ha fet). Però aquest llibre és dinamita pura. Transmet la passió de l’autor per la música a cada frase. I és fàcil de sintonitzar amb el que diu, si et dediques al món de l'art.

“I és que sense imaginació és impossible ser feliç” (17). Podríem dir que amb ella a vegades tampoc. Però en tot cas, hi ajuda molt. Els exemples de persones que han superat tots els obstacles i s’han convertit en invencibles, com el Nelson Mandela empresonat o el Beethoven sord, ens recordarien el cas de Jordi Pujol, torturat i empresonat, i que va arribar a ser president. Anar a contracorrent, he llegit, com ho fa un avió en arrencar el vol, i gràcies al vent en contra, sembla l’única manera d’aconseguir l’èxit, d’exercir la llibertat, que no és pas mai precisament fer el que et ve de gust.

“Per ser un bon músic, cal tenir la capacitat d’emocionar amb sentiments” (60). Això serveix per qualsevol art, però la música, cal reconèixer-ho, és l’art més sublim. “No donis res mai per bo, sempre es pot fer millor, i pensa sempre en la gent” (200). Estem segurs que Ramon Gener predica amb l’exemple.

En aquest llibre ple de cites, n’hi faltaria una de Kundera, que venia a dir que la música hauria de ser com una rosa enmig de la neu. En el nostre món de música omnipresent, a vegades el que més desitges és el silenci. Però aquest llibre és una joia. Si, com a cantant, Ramon Gener, fos tan bo com escrivint, sí que es podria considerar un geni, com no se’n considera. És difícil de ser a la seva alçada amb aquesta ressenya, però Ramon Gener ha estat a l'alçada de Beethoven en tot cas.

GENER, Ramon Si Beethoven pogués escoltar-me. Barcelona: Ara llibres, 2014