Aquarel·les del Montsant i de l'Aran

Tot i que el Xavier Pujol m'ha assegurat que no publicarà cap més llibre com aquest i com tots els anteriors, crec que té corda per estona. Tenir aficions com el muntanyisme i l'escriptura són coses que allarguen la vida. Igual com l'art de l'Enric, amb les seves delicioses aquarel·les. Tot aquest llibre és ple de detalls fets de molta sensibilitat.

Començant pels haikus que hi van apareixent: "Els núvols prims/ quan el dia comença/ i el maig esclata" (31). O frases com aquesta: "Com sempre ens llevem d'hora: són dos quarts d'aviat" (31). I el tros sublim de "Sento l'olor de les absències. De la farigola dels records i del romaní de l'enamorament" (49).

També les fotografies tenen tela. Per exemple aquesta, en què els quatre excursionistes amics travessen el carrer carregats amb les motxilles com els quatre Beatles, que tant agraden al Xavier:

O la de la balma amb un xiprer, tan espiritual, que uneix el seu sostre amb el terra. 

De les pintures en destaco la que il·lustra la frase de les flors. Semblen flors premsades i seques. Les aquarel·les són una tècnica molt bona per a això. 

I aquestes flors tan petites complementen molt bé la grandiositat de les muntanyes, el que el Xavier explica, que tothom s'imagina els excursionistes "contemplant un paisatge des de dalt d'un cim" (21), però detalls com aquestes flors, com la verdor d'algun tros petit de l'Aran, o del Montsant, ja basten. Tot i que a mi no em basten les fotografies, voldria trepitjar el mateix paisatge que han trepitjat ells.

Si us han vingut ganes de llegir-lo, en podeu demanar un exemplar al blog del Xavier.

PUJOL i GUARRO, Xavier; DOMINGO i CORTÈS, Enric Aquarel·les del Montsant i de l'Aran. Barcelona: Format digital, 2026