Un llibre entre realista i sentimental, a estones de sang i fetge, d'altres delicat. Com el contrast entre l'origen inhumà de l'esplendor dels que han conformat el Passeig de Gràcia al llarg de la història, i el bon gust o l'opulència, tant se val, amb què ho han fet. No hi té res a veure, aquesta novel·la-assaig i més coses, amb sèries angleses com Downton Abbey, on gairebé tot és tan ensucrat. En ella hi predomina sempre el realisme.
Els rics no hi són feliços, les dones riques són un "florero", i a vegades de plàstic i tot. Es casen per conveniència la immensa majoria de les vegades. Però els pobres, els servents d'aquestes famílies tampoc no es casen per amor, només amb qui tenen més a prop. L'expressió "amor impossible" faria referència a això.
El llibre denuncia els catalans que van construir palaus al primer Passeig de Gràcia, i els que hi van aixecar blocs de pisos després, amb una riquesa obtinguda amb l'explotació d'esclaus en colònies espanyoles com la de Cuba. També denuncia els amos de les colònies tèxtils de molts llocs de Catalunya, que imposaven uns horaris extenuants, per exemple de set del matí a vuit del vespre, i "encara sort" que podien anar de sis a set a missa. Aquests amos i explotadors són bàsicament membres de la família protagonista de la novel·la, que no se sap quanta part té de real.
Hi ha personatges que són coneguts, com els amos de la casa Lleó Morera, projectada per Domènech i Montaner, on hi ha actualment la botiga Loewe. També els arquitectes Puig i Cadafalch i Gaudí, tots plegats els de l'illa de la discòrdia. És tan ben documentat que sembla escrit per algú que ha viscut en les èpoques que descriu. Amb coneixements enciclopèdics d'art, vestimenta, arquitectura, etc.
Les històries entrellaçades amb les quals l'obra avança, mantenen un interès constant, i sorprèn amb els esdeveniments coneguts introduint-los sense que es vegin a venir. Com per exemple les bombes Orsini llançades al Liceu, que van fer una mortaldat de burgesos i aristòcrates, o quan Espanya va perdre les darreres colònies.
Com que Roger Bastida és de l'Hospitalet, fa molta referència a les cases d'estiueig que la família protagonista tenia en aquesta localitat, quan l'Hospitalet encara tenia costa. És una novel·la que paga la pena de llegir, en totes les seves quatre-centes pàgines. No és estrany que l'autor de La mirada de la sargantana hagi estat la sorpresa del darrer Sant Jordi.
BASTIDA, Roger Passeig de Gràcia. Barcelona: Editorial Comanegra, 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre eco