L'altra hipòtesi

 

Escrit per un doctor en filosofia, aquesta novel·la d’estil kafkià, que s’ha de saber interpretar, no només llegir, “viure, no només veure” que diu al principi el seu narrador. El significat del títol, però, és un enigma, que si no fos un enigma no seria precisament una altra hipòtesi.

Un vell de cent quaranta-un anys sobreviu en una humanitat que ha superat totes les malalties, però que posa un límit legal a la vida, que, si el cervell no està malmès, pot passar a la vida virtual. S’ha escrit algun llibre sobre la possibilitat de parlar amb els morts enyorats gràcies a la intel·ligència artificial, que pot simular la persona estimada parlant en un xat a través de vídeos conservats de la seva existència anterior. El resultat fa feredat. Però fa pensar en aquesta nova obra.

En la seva vida a la residència, aquest home tan gran fa referència al “menjar infecte” que li donen (una de les coses que fan més por d’acabar en una residència), o a la “visió antipoètica” de la seva metgessa. Que recorda l’obra A repel de Huysmans, quan el seu protagonista es declara enemic total dels metges, tot el contrari dels artistes com ell.

També parla dels fills desagraïts, i de la dona morta que no pot substituir amb la seva nova vida virtual. Faria referència a Tenir o ser d’Eric Fromm amb la frase que cita, “Soc el que no puc, tinc el que no soc”. Hi ha una altra frase colpidora, “la humilitat és el fonament de tota gran realitat”. Sense abans arrossegar-te a la vida no podràs arribar a volar.

L’obra se situa a més a més en dues èpoques anteriors a la que viu el vell, la Primera Guerra Mundial i posteriorment la del trasllat sense raó aparent de la Gran Muralla xinesa quatre-cents metres cap al sud, en el qual va participar el narrador. Tot plegat hi afegeix més misteri encara. És una obra breu, condensada, que es llegeix com si fos assaig o poesia, no és feta per a gormands, però no deixa indiferent.

SÁEZ MATEU, Ferran L'altra hipòtesi. Lleida: Eclecta editorial, 2025