dimarts, 30 de desembre del 2025

L'amagatall



Una novel·la ja ho és sempre, un amagatall. O un sol poema, fins una metàfora. Sempre duen dins alguna cosa per dir, per ser escoltada. L'amagatall d'aquesta obra, en un forat amagat al final d'una escala, és tan real com simbòlic. Tota la genealogia dels que han dut el cognom Joanals és basada i no basada en la família de l'escriptora. L'ha pres com a excusa i li ha donat forma en la narració, que és el més important dins una novel·la, més que no pas la realitat o la imaginació amb què és feta.

Una constant d'aquesta obra és el realisme. Pràcticament totes les històries d'amor, per bé que comencin, acaben sempre malament. Un realisme que aniria acompanyat d'un pessimisme pel que fa al futur de la humanitat. Ja que l'autora, que com sempre s'ha d'haver documentat moltíssim, pronostica un futur dominat pel canvi climàtic, i per la Guerra Radical, una altra guerra mundial, que fa força feredat. Arriba, l'evolució de la família Joanals, fins d'aquí a un segle, el 2128. Continua havent-hi internet, i els llibres han estat eliminats. A tot arreu menys a l'amagatall. Tot és una mica kafkià, distòpic. El tracte que es fa a les persones grans des de la primera pandèmia, la de 2020, és el que més respecte fa.

No s'acaba de saber en quin lloc de l'evolució de la família que descriu es troba reflectida l'autora. Però en teoria ha de ser la filla de la Tresa, la Mariona, nascuda el mateix any que l'escriptora d'aquest llibre. I filla també d'una mare que dibuixa, com passa amb la mare de la Teresa Duch. Crec que el que li passa a aquesta protagonista és inventat, però és molt ben explicat, sembla ben real. Sempre és molt colpidora, posa el dit a la llaga. El Bosc Brostat que surt tantes vegades a la història, ja sortia a la seva novel·la Baltasana. La muntanya em parlava, que també surt citada aquí.

"Dins de tots i cadascú de nosaltres hi ha un amagatall ben enguixat que tanca en pany i clau les nostres misèries" (192). Però aquest llibre no és gens miserable, sinó un altre encert d'aquesta escriptora, que sempre se sap fer llegir.
 

DUCH DOLCET, Teresa L'amagatall. Barcelona: Terra Ignota Ediciones, 2025

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

El vostre eco