Sembla mentida, però avui en dia, després de la caiguda del mur de Berlín el 1989, encara hi ha qui creu en el comunisme. Que no els fa res que els Gulags fossin l'equivalent dels camps d'extermini nazis, que volen ignorar el que explica La granja dels animals de George Orwell. Ja ho diu aquest llibre excel·lent: "I és que la felicitat humana no es pot planificar" (15), com ho pretenia el comunisme.
Relacionat amb això: "a mesura que passen els anys, cada cop tinc més clar que la casualitat gairebé sempre emmascara la causalitat" (31), un leitmotiv que es repeteix al llarg del llibre, de la història de la coneixença del que esdevindrà el fill de qui l'escriu, el nen rus Alioixa.
Aquest nen viu amb els avis perquè té un panorama familiar desolador, amb pares bebedors i incapaços de cuidar-se'n. Alhora, la vida a Rússia s'ha tornat molt difícil en l'època en què Llibert Ferri, el periodista que ha fet aquest llibre, coneix i adopta l'Alioixa, el 1993. Pel capitalisme deshumanitzat que envaïa aquest país.
"Un fill no ha de ser un element de producció ni de consum, (...). Més aviat són els pares ells que són propietat dels fills" (59). Actualment això és massa així fins i tot.
L'Alioixa és un nen amb bon cor i de seguida reconeix el Llibert com a pare, fins i tot encara que sigui gai. Aquest llibre és un testimoni més d'un lloc i d'una època, un exercici de periodisme d'alt nivell, escrit de manera novel·lada. Si la casualitat ha fet que llegiu aquesta ressenya, feu cas de la causalitat que us empenyerà a llegir el llibre.
FERRI, Llibert Viatge a Moscou. Barcelona: Ara llibres, 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre eco