dijous, 28 de juliol del 2016

Intents de treure suc a la vida



Aquest diari sembla escrit tal com raja, sense les correccions sorgides amb els anys d'un El quadern gris, sense gaire temps ni contrast, que és el que necessitem les persones humanes perquè no som pas com déus. Gairebé a una pàgina per dia al llarg d'un any, el 2013, se'n pot treure molt de suc de les reflexions que fa una gran persona, que a més és gran.

És un llibre que fa riure molt a voltes, però que ha fet plorar també al final a qui escriu això. La sensibilitat, la humanitat, la ironia, l'espontaneïtat, el romanticisme i la bellesa interior d'aquest escriptor que hauria d'haver començat cincuanta anys abans, però que potser no hauria trobat un tema tan bo i original com és el de la vida en una residència d'avis a Holanda, no poden deixar indiferent a ningú.

De totes les frases que he subratllat, em quedo amb :"Ara que parlo de retalls de diari: un d'aquest divendres: <<S'han escapat 15.000 cocodrils>>. (No sé si es pot fer, això de posar dos cops dos punts a la mateixa frase.)" (39). En l'anterior ressenya en aquest blog això mateix em va passar, i ho vaig corregir. M'agradaria que algun corrector m'ho corroborés. En tot cas, trobo molt original aquest comentari en un llibre, fa pensar que tot el que s'hi diu és veritat, sense additius artificials. Jo tampoc me'n surto de posar corxets quan escric, com en aquest cas.

Una altra cosa bona és que tot el diari és escrit com una novel·la, hi ha fil conductor. A vegades comença a explicar una cosa que no s'aclareix fins dues entrades després. En definitiva, costa molt de deixar, mai es fa pesat, tot i que molt sovint parla sobre com de pesats són els avis que l'envolten. Poca cosa sabem de la seva vida anterior. Però com tota bona obra d'art, no cal situar-la en el temps per gaudir-ne. Una constant, però, són les al·lusions a la crisi actual, i la por que genera en la tercera edat.

Tot i que Hendrik parla molt de l'eutanàsia, desitgem que aquest escriptor ho sigui per molt de temps, i que no hagi de viure una vellesa gaire més dura del que ja ens explica. Un llibre imprescindible, dels que es fan rellegir.

GROEN, Hendrik Intents de treure suc a la vida. El diari secret de Hendrik Groen, de 83 anys i 1/4. Barcelona: Ara llibres, 2016

3 comentaris:

  1. Ostres, ja me'n recordo, ja havia llegit aquesta ressenya, el dia que la vas fer. Em va semblar realment interessant aquest plantejament. Encara no tinc el llibre, però miraré de llegir-lo.

    ResponElimina
  2. Ostres, ja me'n recordo, ja havia llegit aquesta ressenya, el dia que la vas fer. Em va semblar realment interessant aquest plantejament. Encara no tinc el llibre, però miraré de llegir-lo.

    ResponElimina
  3. Carme,
    Jo he tret suc de les vacances amb aquest llibre!

    ResponElimina

El vostre eco