Venus i Adonis

Un llibre molt ben escrit, molt ben traduït per Salvador Oliva, que no es pot deixar, essent com és poesia narrativa. Amb ensenyança al final. Qui escriu això no esperava que Shakespeare la seduís de nou amb una obra seva que desconeixia, escrita per un poeta-dramaturg (això darrer té pes en els diàlegs entre Venus i Adonis), que es trobaria completament enamorat, com la Venus protagonista.

"L'amor és l'esperit vivificat pel foc" (vers 149). Això enllaçaria el fet d'escriure amb la passió amorosa, de manera força lògica. "El gra produeix gra i la bellesa, bellesa/ i com que tu vas ser engendrat/ has d'engendrar" (versos 167-168), i els poemes et fan més savi després d'haver-los llegit, sempre ha dit Salvador Oliva, ho repeteix en el pròleg.

Quan parla el narrador d'un cavall que "es fa difícil de saber si corre o vola" (vers 304), ens recorda el Kafka de El desig de ser indi. Quan diu "Però quan emmudeix el defensor del cor/ el client desespera del procés i s'enfonsa" (versos 335-336): caldria almenys poder canalitzar sempre l'amor en els versos, sembla que digui de nou. Una altra referència possible a un altre autor és la de "Oh, aprèn a estimar; les lliçons són senzilles;/ si s'aprenen com cal, no s'obliden mai més" (versos 407-408). Francesco Alberoni afirma que l'amor no es pot aprendre, és un a priori. De fet, el que és un a priori és l'enamorament. Aquí, doncs, Venus fallaria.

El vers 414 parla de com "en un mateix sospir hi ha rialles i plors", entroncant amb el final de l'obra. És el que André Maurois descrivia com "la felicitat i el dolor d'estimar". I en el vers 416 Adonis pregunta: "Qui arrenca una poncella que encara no s'ha obert?", la qual cosa es relacionaria amb els versos 527-528, "la pruna, ja madura, cau; la verda s'aguanta;/ si es cull massa aviat, el gust la troba agra". Però cal dir que un poema et pot arribar encara que no l'hagis entès, i que pots estar enamorat encara que siguis un infant.

Versos 463-464: "perquè l'esguard/ mata l'amor i per l'esguard l'amor reviu". Hi ha una dita que diu: "L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren". Venus estima Adonis sobretot pel seu físic. Però la seva constància en estimar és elogiable. "L'impossible s'atrapa amb l'agosarament" (vers 567), i "insisteix més quan ho té més difícil" (vers 570). Això ens recorda una mica la Viola de Nit de reis, quan parla de com quan s'estima no s'ha de fer amb "laments que fan tronar l'amor" (en traducció del mateix Oliva). L'amor "és savi quan és foll, i és foll quan és prudent" (vers 838), una afirmació repetida en aquesta obra.

Repetida en l'ensenyança del final de l'obra, que ve a ser com la de la Bíblia en el Gènesi. L'amor "serà massa exultant o massa miserable" (vers 1139), un contrast que no es pot pas negar. "trobarà un dolç inici, però un final amarg" (1138): com quan es tasta una llimona atractiva d'entrada; com el "Promet, i promet tant cada represa" de Pere Quart. "al ric,/ l'empobrirà i al pobre, li donarà tresors" (versos 1149-1150), perquè "qui estima és més diví que l'estimat", deia Thomas Mann inspirant-se en Plutarc. L'amor "serà indulgent un dia, i l'altre, massa dur" (vers 1155). Té una raó brutal, aquest contrast enamora, però un gran amor no pot ser "confús i discordant", afirmava André Maurois de nou. Hi ha d'haver diferències en la manera d'estimar.

Com es pot veure en les citacions de qui escriu això, Shakespeare fa gala, com sempre, d'una gran imaginació per poder explicar tant la postura de Venus com la d'Adonis en els seus diàlegs. Una joia de llibre, com el planeta que porta el nom de la protagonista, tan a prop de la lluna.

SHAKESPEARE, William Venus i Adonis. Barcelona: Ara llibres, 2016