L'infinit dins d'un jonc

Una vegada vaig sentir un autor d'una novel·la dient que no es podia explicar "de què" anava aquesta novel·la, que sols es podia saber llegint-la sencera. Aquest llibre sobre llibres, un assaig convertit en còmic, és tan condensat, atractiu de llegir i agradable de veure'n totes les il·lustracions que l'enriqueixen  -les "vinyetes" que, tal i com explica la seva autora, provenen dels dibuixos de vinyes que decoraven els escrits medievals-, que és difícil de resumir . Com això de les vinyetes aquest llibre n'és ple. És erudició, però també saviesa. T'assabentes de coses com l'origen relacionat amb un teixit (d'aquí la paraula text) en paraules com ara "fil" argumental, "trama" d'un llibre, "nus" de l'argument, "desenllaç" de la narració, o "brodar" un discurs.

I les comparacions entre la manera antiga de llegir i l'actual són constants. L'autora ens fa adonar de com els llibres convencionals mai podran desaparèixer, mentre que els disquets informàtics, igual que els vinils i les cassetes sí que han desaparegut. I és que, aquest jonc del títol, el d'una de les primeres superfícies, com les tauletes de fang, és el material de què era fet el papir. Un títol que seria una metonímia per parlar de la infinitud d'un llibre físicament parlant, tant com una imatge per parlar d'allò inabastable que cap en un llibre, com "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit.

Una altra comparació: l'"hel·lenisme" amb la globalització actual. També la defensa del premi Nobel atorgat a Bob Dylan, que podria arribar a permetre que un còmic com aquest pogués esdevenir un gènere apte per rebre aquest premi.

De les moltes anècdotes que omplen aquesta obra, que deu ser no gaire més curta en text que l'edició en què es basa, n'hi ha que colpeixen molt. Com la història d'Hipàtia, que el fet de ser tan intel·ligent i sàvia la va fer morir linxada per les enveges que despertava, i també l'Ovidi desterrat perquè no se li perdonava que fós tan feliç. Alhora que es parla dels esclaus alliberats de les feines pesades per ser intel·lectualment brillants. Que contrasta amb el que sol passar al segle XX, que els escriptors han hagut de destinar les hores lliures a escriure, essent la feina la primera ocupació. 

En aquest sentit, una cosa important és que l'autora no es decanta per ningú, ni per dretes ni per esquerres. Ni per als alliberats sexualment ni pels que no en volen saber res del sexe, com Hipàtia. Ni pels que escriuen per parents i amics només, ni pels que tenen el desig patològic de popularitat. Ni per aquells a qui la literatura pràcticament els ha salvat la vida, ni pels que menyspreen els llibres en un llibre, curiosament.  

Però hi ha almenys dues reflexions en aquest llibre on baixa la tapa. Una és quan parla de com aquest llibre li ha servit per delatar el bullying a què va estar sotmesa de petita l'autora, el que mai es va atrevir a fer. L'altra és aquesta: "Els llibres ens ajuden a sobreviure en les grans catàstrofes històriques i en les petites tragèdies de la nostra vida", i, segons un autor citat, Cheever, "la literatura ha sigut la salvació dels condemnats, ha inspirat i guiat els amants, ha vençut la desesperació, i potser en aquest cas podrà salvar el món" (121).

Com que treballo a una biblioteca, un bon dia em va caure a les mans la versió original d'aquest llibre, i se'm va despertar la curiositat per llegir-lo. Veure com es presta tant ja m'indicava el valor infinit del que s'hi pot trobar a dins. És una joia absolutament recomanable.

ALBA, Tyto; VALLEJO, Irene L'infinit dins d'un jonc. Barcelona: Columna, 2023