La memòria dels avis

Ressenya de Jesús Bonals

La història no s’aprèn als llibres d’història, sinó en els llibres de memòries, que especifiquen al detall la lletra menuda de la vida quotidiana. A Catalunya hi ha hagut magnífics llibres de memòries que, per al lector curiós, son més clarificadors que molts tractats d’Història.

Malgrat això, a molts els fa mandra deixar per a posteritat els seus records, tan valuosos, sovint amb l’excusa que ells són personatges anònims i humils, i la seva trajectòria vital no té cap interès per als seus conciutadans.

Per sort el Dr. Carrera, -fill predilecte de Navarcles i metge que ha assolit una reconeguda excel·lència en la professió-, no deu pensar així i l’estiu passat, des del seu recés de la Guàrdia de Calders, tan a prop del seu poble, va redactar aquest llibret “La memòria dels avis”, que és un autèntic obsequi per a aquells navarclins als quals agrada conèixer la història del seu -i nostre- poble.

L’obra es curta, es llegeix d’una tirada, i no té pretensions literàries. Però sí té valor literari. Per a aconseguir que et llegeixin, o que t’escoltin, cal dominar el secret de la narració, i Josep Maria Carrera demostra que ho domina amb escreix.

Naturalment, havent nascut el 1937, poc ens podria explicar de la guerra que es va acabar el 39 quan tenia dos anys. És aquí on entra en acció la memòria dels avis. És en el seu testimoni en el que es basa l’autor per fer-nos un retrat vivíssim d’aquells anys convulsos, que per sort han estat força historiats, però que unes memòries il·luminen amb una força que mai no té el llibre d’història. Només havia llegit una cosa d’un nivell d’interès semblant: el llibre, auto editat i malauradament no ofert a la venda, “Santa innocència”, d’Ignasi Costa Padró.

El llibre del Dr. Carrera ofereix una pila d’anècdotes molt interessants. En diré només una, que m’ha fet pensar força: el fet que els mestre, o el capellà, o tots dos, el triessin a ell, encara un infant, per fer el discurs de benvinguda al senyor Bisbe en la seva visita pastoral al poble. Probablement això volia dir que el mestre ja s’havia adonat de la seva capacitat i devia animar els seus pares a  fer-li començar el batxillerat i després ingressar a la Universitat, en un moment en què al poble gairebé no estudiava ningú, llevat d’alguns pocs que anaven al Seminari amb la intenció de ser capellans.

I bé, no pretenc pas amb aquesta ressenya estalviar-vos la lectura del llibre. Només, per acabar, em plau dir-vos que estem davant d’un opuscle molt reeixit i d’un gran interès per a tots el navarclins que estimen el seu poble, i per a tots els lectors, siguin d’on siguin, als qual interessa la lletra menuda de la nostra història.

CARRERA, Josep M. La memòria dels avis. Editorial Rúbrica: El Prat de Llobregat, 2020