El poder transformador de la lectura

Avui m'ha tocat de fer crítica d'una crítica. "No n'espereu gran cosa, de les exegesis literàries", diu la Laura Borràs que deia Kafka, un dels autors que a ella li han arribat especialment. Com ho mostraria el títol del llibre que ens ocupa, que es relacionaria amb La transformació (La metamorfosi en una tergiversació que ha arrelat massa), en parlar d'El poder transformador de la lectura.

 

Aquest llibre, després d’una introducció on bàsicament se'ns parla del sentit de la crítica, els cànons i els clàssics, continua amb uns comentaris extensos sobre alguns dels clàssics de la literatura universal i catalana. És un punt molt remarcable del llibre que, tot i parlar d'obres en castellà com el Quixot, no dediqui cap capítol a cap obra en aquest idioma. Jo tampoc no faig mai crítica d'obres castellanes. Més encara, no llegeixo mai res en castellà (exceptuant la darrera entrada en aquest blog, on comento una traducció que només es troba en castellà), perquè faig meva la teoria del meu pare: com que els temes bàsics de la literatura universal els pots trobar en qualsevol idioma, ho pots trobar tot en la literatura russa, si vols. A més, em deceben molt tants i tants de catalans que senten aquesta mena d'adoració cega per la literatura en castellà.

 

Dels diferents capítols en destaco quatre especialment: els dedicats a Madame Bovary de Gustave Flaubert, Els morts de James Joyce, Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga i a l’obra de Joan Margarit. D'aquests quatre, només he llegit Els morts i Joan Margarit, però els altres dos m'han arribat moltíssim a través de la seva explicació. Es tractaria d'una mena d'"antillibre. Un llibre que servís per ja no haver de llegir altres llibres" (48), en les seves pròpies paraules.

 

De Madame Bovary em sento identificada amb aquesta "Emma caracteritzada (a banda del seu esperit novel·lesc) per la delicadesa, la sofisticació i l'ambició" (136), tot el contrari del marit que l'ha decebuda, un metge rural. Recordo l'À revours (A repèl) de Joris-Karl Juysmans, on la figura del metge era tot el contrari que no la de l'artista, per tant digna de menyspreu. Actualment, amb la Covid, tothom felicita els metges, amb raó, però jo diria que sense el "benestar", la cultura, no hi ha cap "estar" que valgui la pena, segons deia Ortega y Gasset. El pare de la Laura era metge, però, segons diu ella, era també un apassionat de la literatura i les arts.

 

De la ressenya d'Els morts, de Joyce, m'agrada molt quan la Laura ressalta com l'enamorat de disset anys de la protagonista va morir per amor, perquè, segons ens van dir a la carrera, estava engripat i va romandre en el fred de l'hivern i la neu sota la finestra del seu amor frustrat.

 

De Bearn o la sala de les nines em quedo amb "Acabava de comprendre que l'eternitat no s'aconsegueix venent l'ànima al Dimoni, sinó detenint el temps, fixant-lo" (204). Quina millor manera de fer això sinó amb la poesia, la literatura? La felicitat de la infantesa no tornarà, però la pots recrear amb els versos.

 

Sobre Margarit: "Escric per a ser llegit, i, per tant, per a ser entès" (255). Sobre això, com en tot, hi ha molt a dir. La mateixa Laura cita Borges en relació a l'Ulisses de Joyce (que per a mi sempre hauria d'haver escrit com a Els morts): "Un libro no debe requerir un esfuerzo, la felicidad no debe requerir un esfuerzo" (44). Però per altra banda, si no has de fer un mínim d'esforç per llegir, com per estimar, potser és que aquella obra no t'arribarà mai al cor. És clar que hi ha un cert tipus de llibres que no es llegeixen pel plaer de llegir-los, sinó per la vanitat de poder dir que els has llegit.

 

La Laura a vegades l'he llegit d'una tirada, d'altres m'ha costat, però crec que el seu valor és innegable. Jo voldria que una noia d'aquesta categoria arribés a ser la primera presidenta de la Generalitat de Catalunya, però com ha passat amb tots els que despunten una mica, té mala peça al teler. De totes maneres, com cita ella a Marià Villangómez, "Voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig".

 

BORRÀS, Laura El poder transformador de la lectura. Barcelona: Ara llibres, 2020