Amor undique floret, que deien en llatí abans. La Laia té una relació insòlita amb un home que té més del doble de l'edat d'ella, més de vuitanta anys i malalt de càncer. Hi hauria una referència simbòlica a la seva relació quan s'explica la tristesa passatgera que s'anomena Sunday evening blues, el que els psiquiatres etiqueten com a depressió situacional" (146). La seva relació és com quan s'acaba la setmana en tots els sentits.
El que diu el Bob, aquesta parella gran, que "en realitat vivim una sola vegada, tenim una sola vida" (68), fa pensar molt. També fa pensar quan parla de la crisi existencial que acostumen a tenir les persones cap als cinquanta. Encara que només sigui per adonar-te que ja no et queda temps de fer gaire coses noves més.
També hi ha una imatge en el títol, la primavera a l'hivern, que tothom entén, i alhora funciona també de manera simbòlica, ells dos es coneixen durant la primavera d'estiu a Catalunya, que és primavera d'hivern, la rerevera, a Canadà, on viatjaven quan es van trobar en un viatge d'avió llarg.
L'autora d'aquesta novel·la prové del camp de la biologia, però té un talent innegable per escriure literàriament, amb referències a escriptors com C. S. Lewis, l'autor d'Un dol observat, que va inspirar la pel·lícula Terres de penombra. Amb una relació semblant a la seva, on la que mor és ella. També és molt colpidor el poema del final, d'Elizabeth Barret Browning, Que com t'estimo?. Un final que fa plorar com una ceba.
COMAS, Eulàlia Era primavera a l'hivern. Barcelona: Univers, 2024