Peripècies

Aquesta autora va tenir molt d'èxit amb la primera novel·la, Pedra de tartera. Com el protagonista d'aquesta altra ho fa amb un llibre de contes. Per a qualsevol persona que escriu, Peripècies és de prescripció obligada. Fa pensar moltíssim, alhora que és ben narrada. Un intent de no acabar convertint-se en un anticànon. Tota l'obra mostra els dos costats de la vida d'un escriptor, que passa més a fer-ne que no de ser-ne. L'equilibri que ha de trobar entre el no prostituir-se treballant com tothom i el no acabar fent una vida completament errant. Com un personatge de circ, que tothom admira sense saber què hi ha més enllà de la seva vida bohèmia. El tema del circ es repeteix més vegades, perquè com tota bona obra, entremescla el que diu amb com ho diu.

L'autora va repartint bufetades a tort i a dret, però. Primer amb la dona del protagonista, que és una pija insofrible, que tot ho vesteix de blanc i de rosa i acaba separant-se'n perquè creu que el seu marit critica la seva família a la primera novel·la. Però quan ell li recrimina que el fet de negar-se a tenir-hi relacions és contrari al que ha acceptat casant-s'hi, és d'un masclisme intolerable. Dins del matrimoni també s'ha de poder dir sempre que no. També va adquirint d'altres comportaments, com ser un deixat, fumar, beure i anar amb moltes dones. És a on el porta el desordre de no portar una vida "normal".

També hi ha crítiques per als editors, que són uns pesseters, uns calculadors. I per al germà del protagonista, que ha pres una direcció completament oposada, va "endavant", i és encara més depravat, li agraden totes les dones, i no se n'està. També per al pare d'ells dos, que voldria imposar la continuació amb la fàbrica familiar al protagonista. El qual s'hi nega, i igualment acaba prostituïnt-se fent-ho amb una editora per poder col·locar el seu llibre en la seva editorial. 

En conjunt és una obra mestra. És molt original, té alguna cosa per dir, i la diu amb força. Hi ha alguns passatges, metàfores esteses que introdueix sense avisar, que queden gravats a la memòria. S'ha superat a ella mateixa amb escreix.

BARBAL, Maria Peripècies. Barcelona: Columna, 2025