dilluns, 9 de setembre del 2024
Matilde E.
Matilde E. Amb el cognom amagat perquè l'artista de Mallorca protagonista d'aquesta novel•la, que no biografia, és una dona sense veu, oblidada, com l'espai buit dins un tortell. Només en sabem que no en sabem res.
Aquesta és la quarta gran novel•la de la Maria Escalas, un èxit rere èxit, que Virginia Woolf ja deia que és normal, això, la felicitat crida la felicitat. En aquest cas sembla que torna a fer el mateix que amb la segona, apropar-se a allò més psicològic que no a la narració dels fets i prou. Ja ho fan, això, els autors, escriure sobre el mateix tant com contradir-se, buscar i elucubrar, moure's entre realitat i imaginació.
Com aquesta història sobre uns fets hipotètics que és l'excusa per deixar anar el riu de la seva creativitat, a través de molts punts de vista que conformen un calidoscopi narratiu, Amb unes ganes d'escriure que en un parell de passatges sembla que digui que són una passió, no un propòsit d'èxit, de fama, de diners. Per a ella, aquesta escriptora, que té el talent, el geni, i les ganes d'exercir-los. Que n'hi ha que van darrere i darrere l'art, els malaguanyats, i d'altres es permeten el luxe de no aprofitar el talent.
La Matilde Escalas seria malaguanyada no perquè no tingués talent, sinó perquè es creu que era a l'ombra de Santiago Rusiñol, de qui tot sembla indicar que n'estava enamorada. Perquè ens enamorem dels qui són com nosaltres, i els artistes es cerquen entre ells. Tot i que ell era pintor i escriptor, i ella una compositora sembla que molt bona. Relacionada també amb el gran Erik Satie i Isaac Albéniz.
I és que al llarg de la història el masclisme ha estat el normal. Schopenhauer ho era, i ho era Petrarca per molt que estimés Laura. Això ha fet que les dones artistes pràcticament no hagin surat. És molt ben trobat que ella era com la lluna "que reflectia la llum d'en Rusiñol i no s'aturava a brillar amb la seva (97)". El que he llegit sobre Jane Austen, ella no necessitava ser parella d'un geni, ella era el geni, per això no es devia casar. Sol passar quan estimes que ets com un aneguet lleig, que en aquest cas la Maria Escalas ha convertit en un cigne.
Tot el llibre és fet de paral•lelismes, d'idees que es repeteixen, per arribar més al lector. Com Rusiñol i Matilde tenien talents i vides paral•lels, i com hi ha una història superposada a la novel•la de la qual no parlarem aquí. El temps n'hauria de fer un classic, d'aquesta obra tan justament premiada a Mallorca, però mentrestant no deixeu de llegir-la.
ESCALAS, Maria. Matilde E. Barcelona: Penguin Llibres, 2024
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sembla molt interesant. No he llegit, encara, cap llibre de Maria Escalas. Potser aquest m'animarà a començar.
ResponEliminainteressant, volia dir...
ResponEliminaCarme, segur que no te'n penedeixes!
ResponEliminaAcaba de sortir, és la primera ressenya que se n'ha fet!
ResponEliminaNo puc seguir tots els teus consells, a més dels de la meva bibliotecària que gestiona el club de lectura local, i les pròpies inquietuds. Vaig molts dies a la llibreria - espai cultural - cafeteria 'La tempesta' de Balsareny i m'aclapara la gran quantitat de novetats que apareixen, mentre que el fons bibliogràfic als prestatges és gegantí i encara creix. Darrerament, vet ací alguns llibres que he llegit i que m'han agradat:
ResponEliminaEntre els déus i el no-res, de Jordi Corominas
A l’amic escocès, de Maria Barbal
L’ordit de la vida, de Gemma Masip
La drecera, de Miquel Martín i Serra
La terra i les cendres, de Francesc Escribano
The Paris bookseller, de Kerri Maher
4 3 2 1 , de Paul Auster
Per què ser feliç quan podries ser normal, de Jeanette Winterson
Apeirògon, de Colum McCann
El mistério do caso do Campolide, de Francisco Moita Flores
El quadern d’Aram, de Maria Àngels Anglada
Adreça desconeguda, de Kressmann Taylor
La llarga migdiada de Déu, de Pep Coll
París érem nosaltres, d’Andreu Claret
La trena, de Laetitia Colombani
Guanyaràs una mar llisa, de Miquel Martín i Serra
Baumgartner, de Paul Auster
El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead
Bitllet d’anada, de Montse Soler