dijous, 11 d’agost de 2022

Les hores isardes

 


Una delícia de llibre, per les fotografies, les aquarel·les i sobretot els textos que les acompanyen. Són també tres les dèries que té el Xavier, la muntanya, la fotografia i l'escriptura, que inclou la poesia, i tres són els autors del llibre, pròleg inclòs. Aquest dietari d'una setmana de ruta a vegades sembla novel·lat, com quan el Xavier es troba la Pirene, que no queda clar si és un personatge inventat.

Algunes perles dins la narració: "I si el reflex és la realitat, i el que hi ha a dalt és un miratge?"(71), sembla que parli de la poesia. "La felicitat va i ve com les nuvolades, com la pluja, com les boires... De sobte t'arriba i no saps quan durarà" (126), em recorda el que deia Folch i Camarasa sobre l'amor, que sempre ve sense avisar i sense causa aparent. "Un buit no es pot omplir del que era, però es pot omplir del que serà" (152), això em genera molta esperança. "Si el cel existeix no deu ser gaire diferent d'aquest paisatge" (160), fa enveja, tot plegat.

A banda d'això, hi ha dos fragments que serien el que a la carrera en dèiem "stream of consciousness", el que són dos somnis del Xavier. I el poema de cap al final, que representa que ha escrit la Pirene, no té pèrdua. No em pensava que m'agradaria tant, aquest llibre.

PUJOL I GUARRO, Xavier; DOMINGO I CORTÈS, Enric. Les hores isardes, 2022 

6 comentaris:

  1. Celebro molt que t'hagi agradat. Ja saps que a mi també.

    I no crec que exagerés gens (com em deia en Xavier) el dia de la presentació amb tot el que vaig dir del llibre. Pel que sembla encara em vaig quedar curta... he, he, he... si no pensaves que t'agradés tant és que vaig deixar les expectatives més baixes del compte.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Helena. Per la teva crítica tan generosa, per les explicacions i les interpretacions.
    I ja que també ha passat per aquí la Carme, li envio des d'aquí un agraïment renovat pel dia de la presentació.

    ResponElimina
  3. No el coneixia, i en prenc nota, per quan s'escaigui. Gràcies.

    ResponElimina

El vostre eco