diumenge, 19 de desembre del 2021

Ahir


Un llibre breu, com un llamp, però. Amb la força de les millors històries sobre l'enamorament. Una relació condicionada pel passat entre dues persones, l'"Ahir" del títol. Que, independentment de com acabi, deixa un bon regust de boca. Perquè, com sembla que volia dir l'expressió Et in Arcadia ego, "jo també he estat feliç", el que li passa al protagonista. 

"Els dies de la fàbrica esdevenen dies de joia; despertar-me al matí, una alegria; l'autobús, un viatge al voltant de la terra i la plaça principal, el centre de l'univers" (82). Per una experiència com aquesta, val la pena d'enamorar-se, tot i que el passat ho condicioni tot. Tot i la tristesa de ser un refugiat, com ho va ser l'escriptora d'aquesta novel·la. 

Costa una mica entendre la reacció d'ella, se l'estima però el menysprea alhora, i a ell li ha de costar de perdonar-la, pel mal que li fa. És una mica com el “Yesterday” dels Beatles, aquest “Ahir”. No m'agrada que el protagonista deixi d'escriure, com si això fos una bona cosa. És potser el que menys bé em prenc d'aquesta obra, per sort Agota Kristof no va deixar d'escriure mai.

KRISTOF, Agota Ahir. Barcelona: Amsterdam llibres, 2021

6 comentaris:

  1. No el conec, i la llista ja es va fent llarga. Amb l'edat, tendeixo a rellegir el que m'ha agradat, però també tinc curiositat per a les novetats. I seguir el consell d'algú que en sap, ajuda a no equivocar-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Aquest es llegeix amb una o dues tardes! I omple molt pel curt que és.

      Elimina
  2. Interesantísima obra. Gracias por tu labor...

    Un beso enorme

    ResponElimina
  3. Anna me gusta mucho también. Nada que disculpar.

    Una abraçada

    ResponElimina

El vostre eco