L.van Beethoven
És tan fàcil estimar de debò en un llibre... Els escriptors russos de l'època del que ens ocupa solen ser molt romàntics, com Puixkin. Aquesta novel·la curta d'una col·lecció, Petits plaers de Viena, es llegeix ràpid no pas per la seva brevetat, sinó per com t'enganxa.
És un llibre fet de contrastos, com el del temporal d'agost amb què comença, i el temps plàcid de setembre amb què continua. Com la pau rere el temporal en la història. O com la manera com un dels personatges reflexiona sobre el veritable amor, i el que en serien manifestacions esperpèntiques, amors fallits. Que contrastarien amb un amor "d'aquells que apareixen un cop cada mil anys" (118).
Enmig de tota aquesta baixa estofa, per dir-ho d'alguna manera, hi ha persones que demostren la seva categoria, persones que hom tindria per un fleuma, i no ho són "gens ni mica. Era un soldat valent" (82), diu el que reflexiona. Perquè a vegades la bondat, ser capaç de no venjar-se, és subversiu, propi dels més intel·ligents, aquells aparentment de curta volada.
Aquesta composició musical de Beethoven, amb molt de sentiment, que surt al principi del llibre, després de la portada, i es cita al final en l'obra, em recorda el que deia Màrius Torres a Cartes a Mahalta: la diferència entre un amor de debò i el que viu la majoria de la gent és com la diferència entre una composició de música càssica elevadíssima i una cançó vulgar.
No puc explicar res més per no fer espoiler, però aquest "braçalet de granats" (que també simbolitzaria aquest amor), és el que és aquest llibre en ell mateix, una joia, absolutament recomanable.
KUPRÍN, Aleksandr El braçalet de granats. Barcelona: Viena edicions, 2020
Me l'apunto. No conec ni el llibre ni l'autor.
ResponEliminaCarme,
EliminaDesprés d'aquest vull llegir tota la col·lecció!