El quadern suís

Ressenya de Jesús Bonals

Quadern suís rima amb Quadern gris, i no és casualitat: amb aquest títol l’autor fa palès que és un admirador de Pla. I que amb aquesta obra el vol emular. Emular? Probablement no és aquesta la paraula exacta, perquè emular significa igualar o superar el model. I no crec que Quim Torra apunti a aquest objectiu: penso que el que ens vol dir és, simplement, que considera Pla el seu mestre. I que vol aprendre d’ell.

Joaquim Torra  -de mica en mica l’anirem coneixent ara que és president-sembla un home planer i l’antítesi d’aquells personatges creguts i merdosos que tant abunden en el món de la cultura i la política. Dos mons en els quals ell, tanmateix, està plenament immers. I més ara, després de la publicació d’aquest Quadern suís, que l’ha fet sortir de les catacumbes literàries on fins ara s’havia mogut. El sol fet d’autoanomenar-se Quim, com ho fa a la coberta del llibre i com ho repeteix arreu, és un senyal clar del seu desig de baixar de la tarima, de transitar a peu pla, com un de tants. Cosa que, d’altra banda, no ens autoritza pas a anomenar-lo Quim. Jo crec que li hem de dir Joaquim, com Déu mana. La humilitat és cosa seva personal, no pas nostra: nosaltres l’hem de tractar al nivell que exigeix la seva alta autoritat moral.

M’adonoi que no he passat encara de la coberta, que, per cert, amb la reproducció de la imatge que hi figura també ens informa, sense cap mena d’engany possible, que el llibre va de Suïssa. No considero tan afortunat, en canvi, el text de la contracoberta, on el redactor intenta resumir el contingut del llibre, amb la intenció, se suposa, d’animar el lector a llegir-lo. A la contracoberta s’hi espigolen alguns temes que certament figuren al llibre, però amb una criteri de selecció més aviat aleatori i discutible, que omet alguns aspectes molt rellevants del llibre i en canvi, en cita d’altres que penso que no ho són tant.

Els grans temes que vertebren aquest text són els següents:

a) El periple professional de l’autor com  executiu que prové de la sucursal catalana de l’entitat i que després de setze anys de servei és ascendit a la central de Suïssa, on viu l’absorció de la gran empresa on treballa engolida per una altra empresa encara més, gran, amb les conseqüències que aquesta operació acaba tenint sobre el seu futur professional: l’acomiadament.

Res del que ens diu sobre el món dels alts executius ens sorprèn en absolut. Ja sabíem que el món del managers i els CEO i tota l pesca és ple d’individus sense escrúpols que es “maten” entre ells d’una manera darwiniana que fa feredat. Probablement molts veuran en la seva àcida crítica del capitalisme ferotge actual com una mena de revenja de perdedor. Després d’haver llegit tot el llibre fins a la darrera pàgina, no crec que aquest sigui el cas. Aquest eix argumental actua com contrapunt de la resta del contingut del llibre, i malgrat el seu caràcter sincer, feridor i descarnat, és un dels elements més aconseguits i afortunats del dietari.

b) La referència gairebé exhaustiva de tots els catalans que han viscut a Suïssa -la majoria exiliats (Vidal i Barraquer, Patxot, Tarradellas, Carles Cardó, Rodoreda, etc-, o que han escrit sobre Suïssa (Gaziel, Pla, Xammar, etc.), o que s’hi van establir per eludir responsabilitats davant la justícia ordinària (Muñoz Ramonet, etc). Totes aquestes referències etan també sàviament distribuïdes al llarg del dietari, cosa que ajuda molt a fer el text més llegidor.

Tot i que la informació sobre aquests personatges és en general molt interessant i documentada, en alguns casos és, al meu parer, insuficient i, en tot cas, poc proporcionada: al meu entendre parla, per exemple, massa poc de Patxot i massa de Rodoreda. Pel que fa al’exili suís del president Tarradellas, fugint de la França de Vichy, ens informa correctament que les autoritats franquistes n’havien demanat l’extradició el 1942, però omet un detall important: que l’extradició demanada era per “robos y asesinatos”. A la vista d’aquest detall, la inventiva i la fabulació desbocada amb que s’han elaborat les euroordres recents contra membre del govern català cessat pel 155, adquireixen un aire de dejà vu que és molt  oportú remarcar. Els temps passen, però el centralisme espanyol continua impertèrrit al mateix lloc malgrat els anys que han passat. I aquest fet deixa en evidència aquells que es diuen d’esquerres i en canvi donen suport a unes eurooerdres d’extradició que són calcades a les del franquisme de 1942. O que neguen el caràcter d”exiliat” als membres del govern que van optar per marxar, perquè si s’haguessin quedat s’exposaven a unes penes desproporcionades. El mateix que li passava a Tarradellas el 1942, i no per això li neguen el caràcter d’exiliat.

Aquest detall deixa també en evidència a tots aquells que no deixen passar mai cap ocasió de posar Tarradellas pels núvols, malgrat saber que els seus correligionaris de 70 anys enrere el volien extradir per “robos y asesinatos”. Si no fos perquè els jutges d’Ais de Provença encara devien conservar una mica d’independència, i a la França de Vichy potser encara hi quedaven residus de la separació de poders, Tarradellas hauria estat afusellat com Companys en tornar a Espanya i tots els que ara el posen com a model, s’haurien quedat sense personatge al qual enaltir.

Trobo també a faltar una mica més d’atenció a Eugeni Xammar, encara que entenc que l’autor ho deu fer per no repetir-se, ja que, em sembla, ha escrit un altre un llibre sobre aquest extraordinari personatge. No cal dir que Joaquim Torra també podria haver-se estès una mica més parlant del novel·lesc cas de Muñoz Ramonet, paradigma de la corrupció franquista i un cas molt il·lustratiu per entendre els primers anys del període franquista.

Trobo també poc afortunades les “fabulacions” sobre hipotètics pensaments i hipotètiques trobades atribuïts, versemblantment això sí, a certs personatges, però que són impròpies d’un llibre d’aquestes característiques. Fa la impressió que s’han escrit per “relleno”, com si l’autor no disposés d’informació prou interessant sobre aquests personatges, cosa que estic segur que no és així: Torra disposava de tota la informació, però l’omet i la substitueix per uns “pinitos” literaris perfectament prescindibles.

Tanta crítica podria fer pensar que estic dient que en el desenvolupament d’aquest eix temàtic el llibre fluixeja. I no vull dir això. El que passa és que aquest eix és tan interessant, i està tant ben escrit en la majoria dels casos, que hom es queda amb ganes d’”encara més”, i voldria que l’excel·lent que es mereix l’autor fos un excel·lent “cum laude”.

c) Suïssos que han tingut relació amb Catalunya.  En  aquest eix temàtic, excel·leix el text dedicat al fundador del Barça, Joan Gamper. Impossible fer una ressenya biogràfica tan bona. Aplaudiments encesos.

d) Personatges internacionals que han tingut relació amb Suïssa. En aquest apartat no es pot dir pas que la llista sigui exhaustiva, perquè és tan llarga que es podria fer una enciclopèdia amb una pila de volums si es volguessin tractar tots els que són rellevants. Malgrat això, els personatges esmentats, -Lenin, Wagner, Niestsche, Einstein etc., ho  són de manera magistral.

e)Geografia i història de Suïssa. Aquest eix temàtic, un dels més extensos, si no el que més. Dona una idea molt clara de la Confederació helvètica, que s’agraeix. Sobre alguns punts, com la neutralitat o els militars suïssos mercenaris jo hi faria algunes matisacions, però aleshores aquest text ja no seria una ressenya. Només diré una cosa; hi trobo a faltar una cosa, un mapa del complicat puzzle dels cantons suïssos. S’agrairia molt.

f) El repàs de tots els tòpics sobre Suïssa: la xocolata, els formatges, la indústria rellotgera, la banca, el turisme, Guillem Tell, etc. etc. La informació que aporta sobre aquests tòpics és abundant, sorprenent i, precisament gens tòpica. És plena de coses poc sabudes, i s’agraeix molt.

Probablement em deixo encara algun altre eix temàtic, tanta és la informació que, de manera periodística i amena, conté aquest excel·lent llibre del nostre president. Es de veritat un orgull per a tots els catalans tenir un president que és capaç d’escriure un llibre com aquest. El recomano vivament.

TORRA, Quim El quadern suís. Barcelona: Proa, 2018