El temps de cada cosa

Tenim un temps breu, breu, breu
i un camí massa llarg, llarg, llarg.
Cada cosa té el seu temps
i passa de llarg.

Un temps per néixer i un temps per morir,
un temps per plantar i un temps per collir,
temps per matar i temps per guarir,
temps per trencar i temps per construir.
 
Un temps per plorar, temps per ser feliç,
temps per treballar i temps per gaudir,
temps per desfer i temps per reunir,
temps per besar i temps per deixar de besar.

Un temps per trencar i un temps per ajuntar.
Temps de callar i temps de parlar,
temps d'estimar i temps per odiar,
un temps de guerra i un temps de pau.

Dels versicles que encapçalen aquesta ressenya (de l’Eclesiastès), com a la novel·la, només em costa d’admetre el darrer, “un temps de guerra i un temps de pau”. Com si la guerra fos un estat natural. Tampoc sé entendre les actituds cruels d’alguns personatges d’aquest llibre, i les actituds meselles de d’altres.

Com per exemple els pares de Mary Castaway, un maltractador i una maltractada. Que a base de cops li faci perdre tots els fills que porta a la panxa, fins arribar ella, em sembla fortíssim, no em puc creure que això passi en la realitat.

Costa menys d’entendre que aquesta Mary es comporti com es comporta per patir el trastorn bipolar. De pujada en pujada, i les posteriors baixades, es fa creïble tot i la duresa amb la qual tracta els fills.

Un dels motius principals del llibre, en relació al títol i l’encapçalament també, és com els homes abandonen les dones en deixar-les embarassades. Es cita Aloma, de Mercè Rodoreda, en aquest sentit. Justament el Tomàs, enamorat bojament a València de l’americana Mary, s’estima profundament el seu fill, i no se li permet de tenir-lo, en contradicció amb la majoria dels altres homes de la història.

Una història de capítols força independents, que encaixen com un trencaclosques, amb un final molt emotiu, que seria el temps de la tendresa després dels temps de la duresa anterior. Es tracta de la dualitat de l’existència humana, aquest llibre, entre el bé i el mal. Aquest llibre que ha guanyat el “Premi El lector de l’Odissea 2014” amb justícia.

RICART, Raquel, El temps de cada cosa. Barcelona: RBA La magrana, 2015