Grans abans d'hora

Un llibre molt especial. Costa -almenys a mi m'ha costat- d'entrar-hi, però si arribes a mig llibre no el deixes. És d'aquell tipus d'autor que cerca el lector intel·ligent, que no permet una lectura desatenta. Ja que és escrit d'una manera peculiar, un xic poc racional, i amb expressions curioses;"fer el setze" amb les mans, per eixugar-se els mocs, surt moltes vegades. Així com els apel·latius dels protagonistes i els llocs carregats d'ironia, com amb "la Verga del Mamut", per referir-se al centre on estudien els protagonistes que donen títol al llibre, joves poc innocents.

De totes maneres, el narrador aconsegueix de distanciar-se més d'una vegada d'aquesta manca d'innocència. Davant "perquè als altres els encanta fumar. Ja se sap, la mania de ser grans abans d'hora" (65), hi oposa "Un que no creix" (106). Un que a més a més és el romàntic que penja versos d'una avioneta de paper i els envia als balcons de les noies. Que llegeix Jules Verne, Mark Twain, Demian de Hesse, Fedre i El banquet de Plató, i escolta Els sons del silenci de Simon & Garfunkel. De fet, les històries que conformen el llibre vénen a passar pels volts de 1971, l'any que es publicava la cançó Sol una altra vegada de Gilbert O'Sullivan, cançó de l'estiu que surt al darrer capítol. A finals del franquisme, doncs, amb uns professors frares especialment cruels.

Hi hauria una altra nota de romanticisme, de lirisme podríem dir, quan Llufes, el protagonista, diu "Només la Paula, la filla petita del taverner, somriu amb tristesa. Coi, per què m'agraden les noies que miren d'aquesta manera?" (144). O quan, al final del llibre, una altra noia li diu "Ets un noi estrany, però et fas estimar" (206). El que ve a passar amb aquest llibre, que per altra banda és ple d'humor. "El que pitjor s'aprèn és la vida íntima. Com s'ensenya la intimitat si cal fer-la amb un altre?" (125). És el camí que cal fer sense ajuda, he llegit alguna vegada. Com a adolescents que són, aquest tema omple molts capítols, que han de recordar l'adolescència del mateix autor.

Escrit per un autor sord i cec, que ha guanyat el premi Roc Boronat, sembla com si el lector topés amb la seva pròpia ceguera davant la brillantor enlluernadora  de tot el llibre.

VILAR, Agustí Grans abans d'hora. Barcelona: Ara llibres, 2015