Pensaments

He de dir d'entrada que aquest llibre curull de saviesa no me l'he llegit pas tot. Me n'he estalviat els capítols dedicats gairebé exclusivament a fer una apologia de la religió cristiana, perquè no sóc creient. Però sembla mentida l'actual que és la resta del llibre, amb molta intertextualitat, moltes idees que giren sobre el mateix.

Per començar, la defensa de la imaginació per sobre de la raó, i la constatació que una obra d'art no té precisament mèrit per assemblar-se a la realitat. "Dos infinits, un terme mitjà", "Quan es llegeix massa ràpid o massa lentament no s'entén res" (50). La imaginació "constitueix la bellesa, la justícia i la felicitat, coses que ho són tot al món" (53). Qui escriu això subscriu completament aquesta frase, sense imaginació no es pot ser feliç, que deia Ramon Gener.

"No és bo ser massa lliure. No és bo tenir totes les necessitats cobertes" (57), aquest passatge introdueix un altre tema cabdal en aquest llibre, que serà desenvolupat de les pàgines 82 a la 88. És el tema de l'avorriment dels que, per exemple, són reis i tenen massa temps per adonar-se del miserables que són com a éssers humans al capdavall. La humanitat en general vol oblidar aquesta misèria, i per això es proposa d'omplir-se el temps com ho fa un rei amb els que l'entretenen. Diem que volem viure sense treballar, però al cap de poc de ser de vacances ja solem tenir ganes de tornar-hi, aquesta és la tesi central d'aquesta obra. "Saber que ets miserable és ser gran" (73), al costat dels que volen ignorar-ho. "El fred és agradable per escalfar-se" (304), en el contrast trobem el gust per les coses.

Hi ha dos fragments més que voldria ressaltar per com m'han arribat: "Som tan presumptuosos que voldríem ser coneguts a tot arreu i fins i tot per la gent que vindrà quan nosaltres ja no hi serem. I tan gran és la nostra vanitat que l'estima de cinc o sis persones del nostre entorn ens diverteix i ens satisfà" (75). Aquestes dues frases em recorden el món dels blogs, curiosament. I finalment: "Com és que un coix que camina tort no ens irrita i una ment coixa ens irrita? Doncs perquè un coix reconeix que nosaltres caminem drets i que una ment coixa diu que som nosaltres qui anem torts. Si no fos per això, els tindríem compassió en comptes de ràbia" (69). És exactament com passa a la vida, em sembla d'una lucidesa total. Igual que "Burlar-se de la filosofia és, de fet, filosofar (253).

En definitiva, un llibre que el pots obrir per qualsevol pàgina, com El llibre del desassossec de Pessoa, i trobar-hi alguna perla o altra. No el coneixia gens i m'ha impactat molt.

PASCAL, Blaise Pensaments. Barcelona: Ara Llibres, 2015