dilluns, 15 de desembre del 2014
Interseccions
Una obra construïda com La ronda d'Arthur Schnitzler. Feta de narracions independents i alhora entrelligades en els seus protagonistes. Com a La ronda els protagonistes s'entrecreuen en les seves relacions sexuals fins que el darrer protagonista coincideix amb el primer. Això serien les interseccions a les quals el títol del llibre faria referència.
Una obra relativament breu, però que no es llegeix ràpid, i fins i tot reclama la relectura en més d'una ocasió. A la penúltima narració, fins i tot, hi ha un fragment amb l'"stream of consciousness" (corrent de consciència) tan fet servir en la literatura anglosaxona.
En destacaria molt la primera narració o capítol, depèn de com es miri, i l´última, com és normal per altra banda que sigui així. La història d'un músic molt important que trunca la seva carrera per haver-se desentès en el seu moment de salvar un amic del règim dictatorial d'Argentina. A qui escriu això aquesta angoixa del protagonista li recorda com fins i tot en una biblioteca pots arribar a ser conscient del que vol dir no poder-ho abastar tot, no poder ajudar tothom.
També destacaríem el capítol 8, per les reflexions punyents que fa sobre la malaltia mental el narrador. Una d'elles, la de la intel·ligència elevada que solen tenir els malalts mentals, que fa que encara costi més d'entendre com s'acaben tornant.
En definitiva, una escriptura densa, preciosista, tan elevada com els comentaris que l'autor deixa sovint al la blogosfera. Per a lectors exigents.
LÓPEZ MERCADÉ, Eduard Interseccions. Palma: Ifeelbook editors, 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Moltes gràcies, Helena. I felicitats per aquest blog tan acurat com tots els teus.
ResponEliminaEduard,
Eliminahavies pensat en La ronda?
No tenia present l'obra d'Schnitzler, però ja saps: tots acabem copiant d'altres. Sens dubte tenia referències d'autors més modersn especilament de pel·lícules,com ara "Vides creuades" o "Crash", que poden tenir alhora de referents l'obra d'Schnitzler,o la seva excel·lent adaptació al cinema de Max Ophüls. Encara que l'estructura pugui assimilar-se al postmodernisme, tard o d'hora acabem descobrint els referents clàssics. Dit d'una altra manera, quan volem anar contra la tradició, acabem fent un homenatge a la mateixa tradició.
EliminaTambé és sublim aquest darrer paràgraf.
ResponEliminaConvida a llegir-lo.
El vull llegir.
El venen a La impossible de Barcelona, Jordi.
ResponEliminaGràcies, Helena.
EliminaJo també el vull llegir...
ResponEliminaCarme,
Eliminal'Eduard demostra amb els seus comentaris el bé que escriu, o sigui que segur que t'agradarà.