Un llibre amb un glossari al final de Maria Vilanova i un pròleg al principi provinent del filòleg Jordi Dorca, que és un començar bé i un deixar un bon regust de boca. Però la història de Maria Vilanova i Vila-Abadal té molta força per si sola, ambientada en el Vidrà de la Guerra i postguerra Civil, en l'opressió física, moral i lingüística exercida contra els catalans en aquest període de temps. De bon recordar en els temps que corren, tan prometedors i diferents de fa relativament poques dècades.
"El món per un forat" ho seria aquesta història, en ella mateixa una petita escletxa de denúncia d'una època en un lloc petit. Forats ho són tots els protagonistes i les seves visions de la història, que al final adquireix sentit, molt ben travada i més aviat realista, a voltes punyent.
"El patiment el continuava portant escrit a la cara, no el podia pas amagar. Era com una bestioleta esporuguida que saltava espantadissa quan algú li dirigia la paraula" (28). La cara, l'espill de l'ànima. La cara de la gent a la postguerra.
A banda de les nombroses paraules locals recuperades per a la narració, hi ha també alguna parèmia, com "a l'hospital i a la presó coneixeràs el bon companyó". És com les grans amistats fetes a un camp de concentració. Sembla que quan tot rutlla no es pugui distingir el que és autèntic del que no.
Encara que es tracti d'un forat, no és una història insignificant, però sí molt deliciosa de llegir. És un premi d'aquest any, amb l'actualitat del que no convé oblidar mai.
VILANOVA I VILA-ABADAL, Maria El món per un forat. Barcelona: Tèmenos Edicions SCP, 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre eco