dimecres, 4 d’agost del 2021

Les nenes que llegien al lavabo



Un assaig que amb aquest títol fa referència a quan llegeixes per gust, el que vulguis, sense vergonya i sense haver de llegir el que se suposa que has de llegir, per esnobisme. 

"La lectura no és verdura" (39). Perquè no s'ha d'associar amb una penitència. També m'agrada aquest passatge: "Perquè no: llegir no aprima, ni tonifica, ni implica avantatges fiscals. Llegir no ens fa automàticament més intel·ligents ni sensibles" (37). Aquest llibre és una alliberació per tots els que, com jo, no poden amb llibres com l'Ulisses de Joyce. És el que venia a dir Laura Borràs a El poder transformador de la lectura: que l'acte de llegir hauria de produir felicitat, i aquests llibres que costen tant no ho fan. Com la música dodecafònica.

Els millors llibres, els que parlen de tu. Una altra cita que és una joia: "Quan ets petit les cobertes de llibres agrupades  en parades de llibreries i editorials, semblen capses de bombons" (68). Un bombó ho són moltes vegades els llibres prohibits al llarg de la història, una raó més per tenir ganes de llegir-los.

Aquestes nenes que llegien al lavabo volen fer referència a totes les persones que llegeixen o escriuen i no són homes, blancs i de classe alta. Les dones, les lesbianes, els malalts mentals, els presos polítics, els queers, etc., són els que l'autor defensa. Tot fent-ne una imatge: "Hi ha revolucions que comencen en els llocs més insospitats: als marges, en una nota, en un subratllat, als peus de pàgina" (181). De la mateixa manera com tot el que és perifèria, no "mainstream", té un gran valor. Molt bo: "contra el cànon, canonades" (103).

L'autor fa referència a molts anticànons de la història, com Emily Dickinson, i parla de la novel·la La xava de Juli Vallmitjana, una descoberta per al meu blog d'Anticànons. Aquest és un llibre per llegir al lavabo per l'apassionant i el molt a contracorrent que és.

PORTELL, Sebastià Les nenes que llegien al lavabo. Barcelona: Ara llibres, 2021

8 comentaris:

  1. No m'ho atrapo, sobretot ara que tinc temps per rellegir llibres vells. Però vaig fent llista de les teves recomanacions per intentar llegir-los, ja que em fio del teu criteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      La gran majoria de les vegades els llibres que recomano valen molt la pena, potser L'analfabeta no és tan bona, tot i que és molt digna.

      Elimina
  2. Deu ser un llibre per a mi, aquest, doncs. Jo soc de les que des de petita he llegit al lavabo (ara no tant) i també de les que no he pogut amb l'Ulisses (cal dir que ho vaig intentar amb tota la bona fe) i perquè a mi, els llibres a les llibreries ben posats encara em semblen capses de bombons, em tempten per igual.

    Me l'apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Jo no he llegit mai al lavabo, però en aquest llibre m'hi he projectat molt igualment!

      Elimina
    2. No sé si tu el recordaràs, però aquest Sebastià Portell del llibre és el fill de l'altre Sebastià Portell, blocaire de la nostra blog-colla que es feia dir Queralbs i que sota aquest pseudònim, fins i tot havia participat a les Itineràncies. De tot plegat fa molt temps.

      Elimina
  3. Els llibres poden ser com petites conquestes...algunes ens atrauen molt i d'altres poc o gens. I si no aprimen, deu ser perquè ens engrandeixen la ment (i no és pas dolent !).
    Salut :)

    ResponElimina
  4. Sí, Artur, arribar al final de certs llibres és una conquesta!

    ResponElimina

El vostre eco