La ciutat òrfena

Una història tristíssima, la d'aquest llibre, de la qual se'n pot desprendre més d'una ensenyança. Davant d'una guerra que divideix els grecoxipriotes i els turcoxipriotes, dues famílies, cadascuna d'un dels dos costats, es troben convivint per les circumstàncies en relativa harmonia. La narradora no es decanta, no diu: aquests són els dolents. I és que els turcs que poblen l'illa no tenen la culpa que els seus antecessors l'haguessin ocupat, ni els grecs que els hagin ocupat.

La segona reflexió: no idealitzis mai el teu amor, perquè podria arribar a assemblar-se a aquesta ciutat abandonada a correcuita i en completa destrucció. És curiós, en aquest sentit, que es repeteixi més d'una vegada el molt bella que era Famagusta fins que va esdevenir un fantasma, la "ciutat òrfena" del títol, com si les rengles d'hotels elevadíssims, al millor estil "Marina d'Or", ho hagin estat  mai, de bells. El que no es pot negar és que la mar que envoltava la ciutat sí que n'era, de maca. I que la protagonista del llibre, Aphroditi, més enllà de ser una "pija", és bellíssima per dins i per fora, amb tot el que arriba a fer per amor.

Hi ha fragments d'aquest llibre tan ben narrat que colpeixen molt, com quan ella es talla la preciosa cabellera pel primer embat de la vida, provinent del seu marit: "L'Aphroditi va observar com la Savina escombrava els cabells foscos i en feia un munt. Era com veure desaparèixer les últimes restes de la infantesa" (99). Una amant apassionada, és ella a més, tot i ser com una nena d'entrada, pensa aquell que la sedueix un moment donat.

Un llibre que té una gran força i originalitat, un xic previsible al principi i molt sorprenent al final, força que es concentra doncs en aquest final. Més de quaranta anys més tard dels fets històrics, deixa entreveure una escletxa d'esperança en la reconstrucció que va començar el 2014 de la ciutat de Famagusta.

HISLPOP, Victoria, La ciutat òrfena. Barcelona: Ara llibres, 2015