dilluns, 11 de juny de 2018

La mirada de la sargantana



Aquest llibre és tot ell com la mirada de la Júlia, enormement atractiva. No és la Brigitte Bardot, no és la Claudia Cardinale, però és d'una bellesa molt inspiradora, amb els llavis de color corall i els ulls envoltats de fosc, amb "una mirada penetrant, fins i tot salvatge" (30), que diu el narrador. Una bellesa poc convencional, com la seva relació amb Ramon Casas. És normal que un artista de la seva talla cerqués una musa a la seva mida, a contracorrent.

Perquè aquesta és una història novel·lada de com la seva relació hagué d'enfrontar-se a la família d'ella primer i a la d'ell després. De com la germana del Ramon, i la societat barcelonina, els feren el buit, per ser després aquesta mateixa societat que comprà els quadres on surt ella, de manera semblant a l'èxit de Van Gogh un cop mort.

L'autor d'aquest llibre és llicenciat en història de l'art, i això es nota en la cultura que té i els comentaris que fa sobre alguns artistes, per exemple: "Fortuny és el geni dels detalls"(112). O bé, en el cas de Ramon Casas: "Perquè la sublimitat de la mar oceana, del firmament i de la glacera produeix admiració i èxtasi, però també temor" (170). Això ho associa a Júlia, "la seva calma, el seu paisatge sublim" (170), i és que, en els seus ulls hi ha alguna cosa de molt gran i inaferrable, una cosa molt gran en una de molt petita, com en la poesia.

En canvi, respecte la germana de Ramon: "El món de la Montserrat era aquell: el d'un anell a cada dit" (245). Partidària de les convencions, com si tothom hagués de fer com ella i el seu matrimoni de conveniència, amb una buidor dins la seva vida que el narrador descriu tan bé en el capítol XIV. La Júlia s'entrega físicament des del principi, sense estar casada, i això a la seva època no és gens ben vist. Una amiga l'arriba a tractar de "meuca". Del que sí es tracta és d'una noia bona, sense ganes d'aprofitar-se d'ell. El Ramon és força més gran que ella, i això li fa trobar l'encant de la joventut al seu costat, cosa que passa a vegades en algunes parelles reeixides.

Com passa en totes les obres d'art, a través dels ulls de la noia retratada ens projectem en l'amor que Casas va arribar a tenir per ella, és també ell que ens mira. Aquest llibre, que és millor que una biografia, també ens mira i ens interpel·la, ens fa viure una història inventada en gran part com si fos real. El que fa sempre un bon narrador.

BASTIDA, Roger La mirada de la sargantana. Barcelona: Coumna edicions, 2017

2 comentaris:

  1. Una gran història aquesta !. Com moltes més que deurien succeir a l'època i que també tenien el "secret" com aliat . Els quadres en que surt la Júlia , el que m'atrau sempre d'entrada és la seva mirada, que com una fera sembla esperar el moment adient per saltar...quants secrets hi deuen guardar també ! Genial l'obra de'n Ramon Cases !!

    ResponElimina
  2. Artur,
    Sï, és una gran història, a Sant Benet ho saben i la fan servir. Genial Ramon Casas, és veritat.

    ResponElimina

El vostre eco