dilluns, 22 de febrer del 2016

Un segon després de Praga





"Quantes vegades un segon pot alterar la resta d'hores d'una vida...", diu el narrador a la pàgina 315, cap al final d'aquest llibre força extens, però que es llegeix com un caramel, un caramel de menta per l'acidesa del que es narra, que et té patint com El procés de Kafka fins ben al final. Que l'acció se situï al voltant d'un cap de setmana d'amics a Praga no és gratuït. Una història de lladres i serenos i d'amor.

El protagonista, el Pere, "un tipus corrent, un de tants" (13), amb un matrimoni amb la Marta també corrent. I és que encara que les flors de plàstic durin per sempre, les flors naturals s'extingeixen però són sinceres, com es diu a la pàgina 312. L'amor es pot extingir com un castell humà, però l'enxaneta ja ha tingut un segon de glòria. Un dit d'enxaneta que es relacionaria amb "el seu desig es va ensolir entre els designis del cor i la insistència del cap" (167), una imatge preciosa que utilitza aquest verb que jo desconeixia (d'agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra, però sempre un dit, diu Màrius Serra). "Potser s'estaven enamorant i quan un s'enamora és que busca el que no té" (154), l'enamorament sempre és una pèrdua d'identitat.

A banda de dir que aquest cap de setmana es torçarà inesperadament, no voldria desvelar més elements de l'argument. Només caldria destacar la rica intertextualitat d'aquest llibre, amb obres citades que he de reconèixer que no tenia presents, sobretot el Romanç de Tristany i Isolda, però també Les cròniques marcianes de Ray Bradbury, i El mecanoscrit del segon origen (el que seria una picada d'ullet al segon origen del matrimoni dels protagonistes, en aquesta història en què tot és tan entrellaçat). Així com els paratextos del principi, un de El procés de Kafka i l'altre de Temps afegit de Josep M. Espinàs.

També voldria ressaltar un fragment a la pàgina 302 que és ben bé com l'stream of consciousness de Joyce i altres autors del Modernism anglès, el "corrent de consciència" en català. Així com quan el narrador diu que a Pere Romagosa, el protagonista, "Sempre l'havia molestat que la gent se li adrecés pel cognom" (250), una mania que jo comparteixo.

Després d'aquesta obra, que l'autor en un reportatge deia que va començar sense saber com l'acabaria, esperem llegir-ne més, com per exemple La noia d'aire blau, i els seus llibres de poesia també, uns llibres que acostumen a tenir uns títols molt lírics i originals, així com passa amb el seu interior, naturalment.

ROIG, Jordi, Un segon després de Praga. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2014