dijous, 29 de desembre del 2016

L'amor et farà immortal



De com un amor pot inspirar la música, o pot fer tot el contrari, acabar amb el talent. De com la duresa d'una vivència pot fer-nos forts, i a l'inrevés, una experiència d'èxit pot degenerar en un mal tràngol. De com una relació amorosa pot ser molt eròtica i una altra sense gens de sexe. La vida, i l'art, entremesclats com en un bon poema s'entremesclen forma i fons. Parlo de poesia, perquè és allò en què qui escriu això sap moure's.

No serveixo per la música, i tot i que no sóc el monstre que Shakespeare deia que és tot aquell qui no s'emociona amb ella, més aviat la faig fora de la meva vida. "La resta és música", dic tot parafrassejant Pere Quart. No hi ha res com treballar en una botiga de dependenta, escoltant deu hores seguides el fil musical, per avorrir-la per sempre.

A banda d'això que dic, s'ha de reconèixer que Ramon Gener emociona, i molt, com la composició musical més bella que recordeu. El seu entusiasme per la música, que ja es fa visible a Si Beethoven pogués escoltar-me, o al programa Òpera en texans, crec que supera totes les expectatives.

El pare mort d'Alzheimer és el motiu constant que hi ha darrere totes les històries, escrites per entendre i superar el dol, i per ajudar el lector en circumstàncies semblants.

Així com gairebé voldries que no s'acabés mai, també és susceptible d'alguna relectura, perquè no té pèrdua, sobretot quan la vida et sacsegi com a Ramon Gener, com als músics protagonistes de cada capítol.

GENER, Ramon L'amor et farà immortal. Barcelona: Ara llibres, 2016

http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/967/l'amor-et-fara-immortal

dijous, 8 de desembre del 2016

Jo també veia Bola de drac



Aquest llibre és com una petita enciclopèdia. Els fragments que parlen del que no et sona gens te'ls pots ben saltar. Aquells on t'hi reconeixes són per xalar de valent. Com diu en un moment donat l'autor sobre Jo confesso de Jaume Cabré, "més que una novel·la, és una experiència" (265), més que un recull és l'estil amb què descriu.

Al capdavall, "se suposa que el que importa és l'efecte" (314), diu en relació a la falsa encesa del peveter amb una fletxa de foc, en la inauguració dels Jocs Olímpics del 92. El que importa és la forma, com en poesia. El sentit de l'humor, el cinisme i l'agudesa són constants, i et deleixes per saber què dirà d'aquella sèrie que et va agradar tant. Una mostra del geni de l'autor: "El personatge convidat podia triar l'opció blanca o l'opció negra: dues línies d'actuació, a l'estil dels llibres de Tria la teva aventura, dels famosos tests de revista que obliguen a triar entre mar i muntanya, pit o cuixa, fer o que et facin, o de les investigacions d'Ángel Acebes" (237).

No acostumo a fer crítiques negatives, però sí que trobo que parla malament del president Pujol massa vegades, fent llenya de l'arbre caigut. Els catalans tenim massa sentiment d'inferioritat, i som massa puritans. Jo també votava Jordi Pujol, i ho continuaria fent.

Hi ha un altre punt que, en un llibre tan brillant, em manca. Es tracta, posats a parlar de llibres com El zoo d'en Pitus, que hagués parlat de Hem nedat a l'estany amb lluna plena, un clàssic de la literatura per a joves, que va sortir el 1981.

Fent una mica com ho fa Josep Maria Bunyol, no m'he estat de carregar contra el que no m'agrada, que al capdavall no és ni un u per cent d'aquest llibre. Que, per l'edat que tinc, en principi pensava que no m'era destinat. A vegades quan vas a un espectacle pensant que no t'interessarà sols sortir-ne molt satisfeta.

BUNYOL, Josep Maria Jo també veia Bola de drac. Barcelona: Ara llibres, 2016