Anaïs sota les voltes

És aquesta novel·la un exemple de l’obra dins de l’obra, “the play within the play” que es deia en les obres de Shakespeare, en aquest sentit: es tracta d’un diari que mostra trossos d’una obra de teatre. Aquest fet la fa semblar versemblant, en una novel·la que justament reflexiona molt sobre la veritat i la mentida.

Això ho fa a través de la musa abstracta de la Jana, que és l’escriptora Anaïs Nin, la qual alhora va ser inspiració de la seva mare. En relació a l’Anaïs: “Encara que mentis dient veritats, i a l’inrevés” (113), és el que sol passar en l’art, que mostra el món al mateix temps que l’amaga. “Els pares t’ensenyen que dir mentides és dolent, quan creixes, t’adones que són un senyal de maduresa” (60), això ho diu la protagonista quan torna a Menorca molts anys després de la mort de la seva mare a l’illa, mort de la qual vol saber la veritat, malgrat tot. Popularment s’admet que només diuen la veritat els nens i els borratxos... també he llegit que Kafka no sabia mentir.

Una frase de l’Anaïs Nin que es repeteix algunes vegades, “Les coses no les veiem com són, sinó com som” (116). Sobretot en relació al tema de la gelosia, en aquesta obra, es mostren les dues tesis, que aquesta gelosia és un mal destructor, i autodestructiu, tant com que “ ningú no és amo de ningú, a tot estirar es complementen” (265). Sempre recordo aquella cançó d’Sting, que diu que “no pots controlar un cor independent”, i que “si estimes algú, deixa’l lliure”.

A qui escriu això li arriba molt el que diu aquesta escriptora, que “no necessita els amics per ser feliç i que amb el record en té prou” (75). Crec que és propi dels artistes, més que ningú altre,  el poder viure del record, seria el seu privilegi. També el poder viure l’amor de lluny, moltes vegades. Com deia Mercè Rodoreda: “L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca, però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto. L’amor, com més lluny, més bonic”.

“Anaïs sota les voltes”, aquestes voltes de la coberta del llibre, ara llum, ara ombra; ara veritat, ara mentida, com va ser tota la seva vida i obra, que ha inspirat aquesta novel·la amb nota, amb el segell personal de la Maria Vilanova i Vila-Abadal, escriptora sempre poc convencional.

VILANOVA i VILA-ABADAL, Maria Anaïs sota les voltes. Argentona: Voliana edicions, 2018