dissabte, 26 de juliol del 2014

Cendres del passat. Una cruïlla de camins de Cerdanya a Sants




Un títol que semblaria el d'un llibre de poemes, i que de fet és el d'una novel·la literàriament molt rica. A més de lingüísticament, amb moltes paraules pròpies de la Cerdanya (recollides al final), i històricament, amb tota classe de detalls que fan la narració molt versemblant.

Com es diu a les primeres planes, "ciutat i muntanya són oli i aigua" (12). Però no tan sols és Cerdanya i Sants el que es contraposa en aquest llibre. Els dos protagonistes, un, el Jacques provinent de la Catalunya (Cerdanya) del Nord, i la Clara, cerdana emigrada a Sants com ell, són molt diferents. Ella és una religiosa, puritana, reprimida per la formació que rep en quedar-se sense família de petita. Ell, un pagesot ateu i simpàtic que es dedica a passar perillosament la frontera en l'època franquista i fins i tot postfranquista. Els dos personatges acabaran sent parella, per allò del trencament que diu Alberoni, que genera l'enamorament. Que tornaran a residir a la Cerdanya amb el temps, tot i que "Ara el Jacques es trobava en una cruïlla, no era ni pagès ni obrer" (139). Hi ha un passat amagat que els concerneix a tots dos que la novel·la farà sorgir a la superfície, tot i que ells no el coneixeran.

L'originalitat d'aquesta història, que entremescla la comarca "pija" de la Cerdanya i el barri proletari i "hippie" de Sants, és innegable. Els capítols que van endavant i endarrere, de manera semblant a com ho fa Cabré, són molt ben escrits, tant com la intriga semblant a la d'un Simenon. La casualitat fa que jo estigui escrivint aquesta ressenya a la Cerdanya, amb la vista de les muntanyes que entra per la finestra, com la bona literatura impregna aquest llibre.

CASAS, Rafel Cendres del passat. Barcelona, 2014

4 comentaris:

  1. Uf. moltes gràcies Helena.
    La meva opinió seria molt subjectiva, però deixo als lectors i lectores el descobriment d'alguns personatges, els seus referents i les seves il·lusions.
    Una abraçada des de darrere les muntanyes.
    Rafel

    ResponElimina
  2. Segur que pels que rodeu pels territoris de que parla la novel·la encara us hi heu sentit més a gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jomateixa,
      és difícil no trobar-se a gust a la Cerdanya!

      Elimina

El vostre eco