dilluns, 26 d’octubre de 2015

Pont de cendra



Contràriament a la majoria de novel·les, en què no t'assabentes del motiu del títol fins ben avançada la historia, aquest llibre fa constar el principal significat del "pont de cendra" per part del narrador, la narradora en aquest cas, en el primer capítol.

"La cendra és el pont pel qual caminem, per no morir negats en l'oblit" (19). Però la idea del pont tindrà d'altres significats, conjuntament amb la de l'espiral, que es van repetint. El pont on moren alguns personatges en provar de creuar-lo, abatuts pels serbis de les muntanyes, "a consciència i sense mala consciència" (69), una expressió tristament brillant. També el pont que separa els protagonistes enamorats, sempre superat. En contrast amb el que s'ha dit: "Potser és això, precisament, el que ha buscat la mare tot aquest temps. Oblidar. Oblivion" (155). Les experiències extremadament traumàtiques d'aquesta guerra, de totes les guerres, hi podrien dur. Persones amputades de viu en viu a finals del segle XX, per manca d'anestèsia, és un dels detalls que corprèn més del llibre, a banda d'una de les dues històries paral·leles, en què la protagonista queda atrapada en un volcà d'Islàndia, irresistiblement ben narrada.

Pel que fa a l'espiral, "The human mind always makes progress, but it is a progress in spirals" (132), cita de Madame de Staël, que em recorda una instal·lació artística que vaig poder visitar fa molts anys. Una espiral en la qual es podia entrar, feta d'una paret de pedres seguides per una capa de vidre, seguides de nou per pedres, fins al final, el centre. "Tornem contínuament enrere i això ens permet seguir progressant" (157).

El nivell filosòfic d'aquesta obra es manifesta també en passatges com aquest: "La guerra com a oposició a la guerra", i "Tres com a contraposició a la dualitat. El tres, i la mort del maniqueisme" (171). La pau a vegades no és possible, i els assetjats es van haver de rebel·lar contra els assetjadors un moment determinat. Contra el blanc o negre, els amants de Sarajevo, un serbi i una bosniana, uns nous Romeo i Julieta basats en una parella real.

Com a molts lectors d'aquesta ressenya els passarà segurament, desconeixia el talent literari de l'autor, Raül Romeva, completament, i ha estat una sorpresa molt agradable.

ROMEVA, Raül, Pont de cendra. Barcelona: Ara llibres, 2015

3 comentaris:

  1. M'has fet pensar que el pont de cendra és el lloc més segur.
    Com una darrera llar.
    Després de la cendra,
    extingit el dolor,
    ja no hi ha res més
    sinó la seguretat absoluta.

    ResponSuprimeix
  2. M'has fet pensar que el pont de cendra és el lloc més segur.
    Com una darrera llar.
    Després de la cendra,
    extingit el dolor,
    ja no hi ha res més
    sinó la seguretat absoluta.

    ResponSuprimeix

El vostre eco